Aquest 2026 coincideixen dues efemèrides molt especials: el 75è aniversari de l'estrena d'aquesta emblemàtica sardana i els 125 anys del naixement del seu creador, el mestre Francesc Mas i Ros (1901-1985). A Blaudeblaus hem volgut celebrar aquest doble homenatge d'una manera molt diferent i emotiva.
Amb la voluntat de conèixer millor la història que s'amaga darrere de Tossa Bonica, vam iniciar una petita recerca que ens va portar fins a la seva néta, l'escriptora Anna Genover i Mas. El que va començar amb un primer contacte es va anar transformant, gairebé sense adonar-nos-en, en una conversa llarga i generosa. Les notes de veu, les trucades i els missatges van anar despertant records que feia anys que dormien.
Quan li vam demanar si ens podia escriure unes breus línies per acompanyar aquest homenatge, l'Anna ens va sorprendre amb un relat de dues pàgines ple de memòria, emoció i estima pel seu avi. Ella mateixa ens va confessar que reviure aquells records l'havia emocionat tant que també volia compartir-los al seu propi blog. Per a nosaltres, poder publicar aquí una part d'aquest llegat és tot un privilegi.
L'atmosfera d'un taller musical
Per a la gran majoria, aquesta obra és un símbol musical de Tossa de Mar, però per a l'Anna i els seus germans representa, abans de tot, un pilar de la seva pròpia història familiar. Gràcies als records que ens ha confiat, podem imaginar la intimitat del taller on treballava el seu avi —que també era el seu padrí—, situat al carrer Major de Caldes de Malavella. Allà, aïllat de l'enrenou exterior gràcies a uns vidres glaçats, passava hores assegut davant del seu piano negre creant noves composicions.
L'Anna ens descriu la seva manera de treballar com un procés net, transparent i molt humil:
«Era una escriptura d'artesà més que no pas de virtuós, d'algú que confiava en la feina ben feta però que deixava entreveure l'home afectuós que s'amagava darrere del compositor».
A sobre d'aquella taula de fusta on s'acumulaven estris senzills i partitures, l'Anna recorda veure les restes de la goma d'esborrar escampades per la superfície.
Aquelles petites restes de goma, aparentment insignificants, són avui un dels records més vius que conserva. Per a ella representaven el rastre físic dels dubtes del compositor, les empremtes silencioses de cada nota i de cada compàs repensats fins a trobar la melodia justa.
Potser és precisament aquesta manera d'entendre la creació —sense presses, amb ofici i respecte pel detall— la que ens fa sentir aquesta història tan propera.
Missatges a l'altre costat de l'oceà
Però aquell petit despatx també era una finestra oberta al món. Tot i que la peça va néixer a la Costa Brava, aviat va viatjar molt lluny gràcies als Casals Catalans de l'exterior, especialment a llocs com Buenos Aires, Montevideo o Tolosa de Llenguadoc. En una època històrica molt fosca, aquestes entitats mantenien viva la cultura catalana a la distància.
Durant la nostra conversa, l'Anna utilitza una imatge molt poètica per descriure la correspondència d'agraïment que rebia el seu avi des d'arreu del món:
«Aquelles cartes arribaven a casa com si fossin petites ampolles llençades al mar per catalans que vivien lluny del país i que trobaven en les seves sardanes una manera de mantenir viu el vincle amb la terra».
El mestre responia personalment a cadascun d'aquests missatges escrivint a mà amb un bolígraf senzill, enviant l'escalf de tornada en sobres on anotava "per avió". Anys més tard, la mateixa Anna va poder visitar el Casal Català de Montevideo i comprovar amb emoció que la música del seu padrí encara hi era plenament recordada i estimada, especialment Tossa Bonica.
Una complicitat quotidiana
L'Anna també ens ha regalat una estampa molt entranyable de la seva infantesa. Quan eren petits, l'avi adaptava els arranjaments de les seves obres, incloent-hi Tossa Bonica, perquè els seus néts les poguessin interpretar a classe amb la flauta dolça. Era una manera molt propera de fer-los partícips del seu món:
«Mentre la resta d'alumnes interpretaven melodies del llibre, nosaltres apareixíem amb Tossa Bonica. Sense ser-ne del tot conscients, portàvem una petita part de la seva obra a les aules».
Aquesta capacitat d'adaptació —que avui es tradueix en versions per a piano, cobla o formacions corals— demostra fins a quin punt la seva música havia estat pensada per ser compartida. Tot i que alguns crítics de l'època titllaven la seva música de ser excessivament senzilla, Francesc Mas i Ros ho tenia molt clar: la seva prioritat no era la complexitat tècnica, sinó connectar amb la gent i transmetre alegria de viure.
Escolta Tossa Bonica
Per unir-nos a aquest viatge emotiu que ha brollat de la nostra conversa amb l'Anna, us convidem a prémer el play i a gaudir d'una interpretació molt de casa: la versió gravada per la mateixa Coral Tossenca.
🎵 Escolta la sardana "Tossa Bonica" interpretada per la Coral Tossenca
Escoltar les veus del nostre poble cantant la lletra de Mas i Ros és la unió perfecta entre la història viva i el record d'un home generós que «va saber convertir la seva música en un pont entre persones separades per milers de quilòmetres».
També podeu trobar a continuació l'homenatge realitzat per la Principal de la Bisbal en el 70è aniversari de la sardana, gravat a Vila Vella amb la versió més recent de l'obra, incorporant les veus de la formació al marc incomparable que va inspirar el seu autor.
Un únic disseny impregnat de melodia
Aquest fil invisible, teixit amb records, música i estima pel territori, és d'on neix la nostra darrera peça. Un disseny únic i exclusiu inspirat en la poètica de la lletra, el ritme i l'esperit festiu del seu autor.
Es tracta d'una il·lustració plena de moviment, color i simbolisme que recull gràficament els elements més estimats de la nostra vila i de la composició del mestre Mas i Ros. Envoltant les lletres de Tossa Bonica, el grafisme destaca la imponent silueta de la nostra muralla, el tradicional busi, la Capella dels Socors, l'Hotel Diana —que enguany celebra 120 anys d'història— i altres elements paisatgístics i culturals de Tossa, encaixats entre notes musicals que floten i, al bell mig, la icònica ostra amb la perla que evoca directament un dels versos de la cançó.
Aquest grafisme especial, treballat des de l'emoció, l'hem serigrafiat artesanalment al nostre taller sobre articles de cotó orgànic, convertint cada peça en un petit llenç que homenatja la història de tota la gent que ha estimat aquest indret i creu que Tossa sempre serà un bocí de selva, mar i paradís.
Potser aquest és el veritable secret de Tossa Bonica: que, setanta-cinc anys després, continua fent exactament el que va néixer per fer. Reunir persones al voltant d'una mateixa emoció.
Gràcies per acompanyar-nos en aquest viatge entre la música, la memòria i el disseny.
----
Per saber-ne més...
Durant la preparació d'aquest homenatge, l'Anna Genover i Mas ens va regalar un relat molt més extens del que inicialment li havíem demanat. Amb la seva autorització, el compartim íntegrament perquè qualsevol persona que ho desitgi pugui descobrir amb més profunditat els records familiars i la història que envolten Tossa Bonica.
